A la vida no estem sols

Amb set mil milions de persones que viuen al planeta terra, realment, sols no estem.

Però qui mai no ha tingut la sensació de solitud?, i que es aquesta sensació? Doncs és el sentir-se sol, aquells moments que creus que a ningú li importes, et sens petit, insignificant i prescindible.

Cal ser independent, tenir les idees clares i no haver de dependre d’algú altre al llarg de la teva vida però, qui no necessita una abraçada? Unes paraules boniques o un “Eh! Que em tens a mi!” 

És per això que crec que una de les pors més grans de l’home és quedar-se sol, perdre a tothom, la família, els amics...

Per tant, opino que la solitud moltes vegades és la culpable de problemes relacionats amb l’alcohol, les drogues, el fet de quedar-se sense casa (al carrer)... Que moltes vegades poden acabar en la mort, la pèrdua de la raó i la fi dels teus principis.

És per això, que crec que no estem sols al món, però cal cuidar molt bé tot el que tens per no sentir-te completament sol.

Els pobres al costat del mar

Era un vespre fred, d’aquells que et fan volar els cabells amb força i et congelen la punta del nas, d’aquells que buiden els carrers i encenen el llum de totes les cases.

Però per a la meva família, aquell seria el primer de molts que passaríem al carrer, sota un cel fosc, on l’única llum existent serien les estrelles.

Els vaig portar a la vora del mar, els encanta el mar, i vaig pensar que potser els animaria una mica. Sentia l’obligació d’adoptar el rol d’adult en aquella situació, així que em vaig contenir les llàgrimes vaig fer el cor valent, i els vaig agafar de la mà fins a la costa.

Cap dels tres s’atrevia a dir res, era tot silenci. Només se sentia de fons el repicar de les ones contra les roques més properes com si d'un campanar es tractés i la brisa marina que m’acariciava la cara. Es va anar ponent el sol a poc a poc, sense cap pressa, era bonic. Tot i així aquella seria la primera nit que no dormiria a casa.

Padlet/ Eco solutions

Padlet/ Eco Solution

A Wonderful Day!

The most remarkable day of my Christmas holidays was when my family and me went to a little rural village between Ripoll and Camprodon, its name is Campelles. First of all we went walking to Núria, a beautiful valley near the big mountains, we walked for four hours , and then we ate in Núria , the food was terrible! And the temperature was very cold. Later we went down with Cremallera , a very curious train which goes went down the mountain every day.

Suddenly, we arrived in Campelles and we went to the hotel, it was very beautiful and it was built in the 1940 s. Then we went to have dinner; the food was amazing, we ate roast chicken and a jacket potato ; for dessert my brother ate a chocolate milkshake, my  father ate a little apple pie, my mother ordered a pumpkin pie and later I decided to order a banana milkshake, I’m very indecisive, it is one of my biggest flaws. Finally we went to sleep and watched a really funny tv programme; its name is “Polònia”, this programme laughs at politicians, and makes you see politicians in a much funnier way.

It was a wonderful day!

Texto Navidad

Me encanta el olor a invierno, el que  respiras en los primeros días de diciembre, el que rompe las rutinas, las preocupaciones y reparte ilusión a todos los niños, el que llena las casas de alegría y vacía las calles en un día, el que nos acompaña hasta fin de año y nos impulsa hacia uno nuevo.

Ocho apellidos Vascos

Ocho apellidos Vascos

I’d like to recommended a film called “Ocho apellidos Vascos”. I watched this movie recently. The director is Emilio Martínez Lázaro. The most important actors are Clara Lago and Dani Rovira.

It’s a comedy and romantic film; the setting is Argoitia a small village in the Basque Country, during a week. The main characters are Amaia Zugasti and Rafael Quirós. 

At the start, Amaia goes to Sevilla with her friends to hold a farewell maiden, Amaia meets Rafael. He falls in Love with Amaia. At first she doesn’t like him, and she returns to Argoitia and after a time, Rafael goes back to Argoitia to win Amaia’s heart. After many adventures and discussions they become a lovely and funny couple.

The thing I liked most are the happy moments. Some of the scenes are very funny and entertaining, but I’m easily amused. I laughed a lot!

All in all I really liked this film. It has got a fantastic ending! I wouldn’t change it! I recommend this film to people who like laughing! It’s a good film. 

TE DARÍA EL MUNDO

TE DARÍA EL MUNDO

“Te daría el mundo es uno de aquellos libros que una vez leídos, empiezas a valorar las cosas de otra forma” Juan Eslava Galán

Kay vive en un orfanato en un pequeño pueblo africano llamado Konso en el suroeste de Etiopía. Actualmente viven en guerra. Kay se duerme cada noche con el ruido estridente de bombas, disparos y gritos. Pero su inocencia, todavía le permite soñar con la llegada de una existencia mucho mejor. Para él: unos padres adoptivos, que a pesar de las dificultades burocráticas, van a ir a buscarlo.

El 23 de Junio Lucía y Marco emprenden rumbo a Etiopía. Pero la pareja adoptiva tendrá que arriesgar su vida y enfrontarse a un peligroso, aventurado y kilométrico viaje  de 9 horas y 55 minutos por las entrañas de África antes de lograr abrazar a su esperado hijo. Con los sentimientos a flor de piel, están a un paso de ser padres ¿Lograrán Lucía y Marco llegar a Konso? ¿Sobrevivirá Kay en aquel mortífero pueblo?

Un libro lleno de lecciones, valores y sentimientos que te marcarán  para siempre.

Anna Vicens Linares